Informació

ADC Manresa

La Diabetis
Informació bàsica sobre la Diabetis

D’on prové el nom de Diabetis?

La primera referència escrita sobre la diabetis data aproximadament de l’any 1550 a.C. Fou Georg Ebers al 1862 qui va descobrir en una tomba de Tebes, a Egipte, un petit papirus que descrivia una malaltia caracteritzada per l’abundant eliminació d’orina i es recomanava com a tractament l’ús d’extractes de plantes.

Tot i conèixer els símptomes de la malaltia des de feia molt de temps, no va ser fins el segle II quan Areteo de Capadòcia parla de “diabetis”, que ve del grec “diabainein” que significa “travessar”. Ho va anomenar així per la rapidesa amb la qual el diabètic orina allò que beu.

Fins al segle passat no es va comprovar que l’elevació de glucèmia a la sang és la principal característica de la diabetis. Va ser llavors quan es va pensar que el pàncrees devia segregar una substància capaç de regular el metabolisme del sucre.

Aquesta substància, la insulina, fou descoberta el 1921 per dos joves científics anomenats Banting i Best. Gràcies a la insulina, milers de persones de tot el món han pogut portat una vida pràcticament normal.

Què és la Diabetis?

La diabetis és una malaltia crònica ocasionada per la dificultat que te l’organisme per utilitzar el sucre que ingereix amb els aliments. Com a conseqüència el sucre s’acumula i resta en la sang ocasionant la hiperglucèmia (valors alts de glucèmia en sang) que donen lloc al diagnòstic de la diabetis. Aquesta situació es produeix perquè l’organisme fabrica poca o gens d’insulina que és la hormona necessària per afavorir el pas de la glucosa de la sang als teixits (músculs, cervell…).

Classificació de la diabetis:

  • Diabetis mellitus 1 (DM1), dita també juvenil, tipus I o insulinodependent. Apareix en persones menors de 30 anys aproximadament. La manca d’insulina acostuma a ser severa, per tant cal administrar la insulina injectada. L’inici o debut és brusc i els símptomes són: set intensa, excés de gana, orina amb molta freqüència, pèrdua de pes, cansament…
  • Diabetis mellitus 2 (DM2), dita també de l’adult, tipus II o no insulinodependent. Apareix normalment en persones majors de 40 anys. L’inici és lent i gradual els símptomes són menys aclaridors per realitzar el diagnòstic. La causa va normalment lligada a l’obesitat i l’estil de vida. En aquests casos la correcció de l’obesitat és la millor mesura terapèutica juntament al tractament amb hipoglucemians orals i també a vegades amb insulina.

Altres tipus de Diabetis:

  • Diabetis gestacional apareix en algunes dones en el moment de l’embaràs. Normalment és una diabetis temporal i desapareix després del part. Cal controlar-la de manera molt estricte per evitar danyar el fetus.
  • Diabetis deguda a la cirurgia, en persones a les quals se’ls ha practicat una extirpació total o parcial del pàncrees.
  • Diabetis secundària a la presa de medicaments a dosis altes, com passa en aquelles persones que per altres motius de salut han de prendre fàrmacs com corticoides o immunosupressors.
  • Diabetis deguda a la desnutrició, infeccions, síndrome genètica o una altra malaltia.

El tractament de la Diabetis

El tractament de la diabetis té com a principal finalitat mantenir els nivells de glucosa en sang al més propers als valors de normalitat.

Els punts bàsics del tractament de la Diabetis:

  • Règim alimentari (dieta) Igual que qualsevol altra persona no diabètica, el tipus d’alimentació que s’ha de seguir ha de tenir aquests trets bàsics: alimentació sana, variada i equilibrada. Tenir un bon estat nutritiu. Els aliments aporten les substàncies nutritives que l’organisme necessita per funcionar bé. En l’alimentació habitual s’han d’incloure aliments dels grups de: LÀCTICS, FARINACIS, ALIMENTS PROTEICS, LES VERDURES, LES FRUITES I ELS GREIXOS. Aquests aliments s’haurien de prendre en quantitats necessàries per anar ben alimentat i mantenir un bon estat de salut.Prevenir malalties lligades al consum excessiu de greixos (malalties cardiocirculatòries, augment del colesterol, obesitat).Es recomana moderació en el consum de greixos perquè l’excés pot conduir a l’obesitat i a fer pujar els nivells de colesterol.Ajudar a regular el nivell de sucre a la sang (glucèmia), junt amb la resta de tractaments de la diabetis (pastilles o insulina, exercici…).Els aliments que contenen hidrats de carboni, anomenats també carbohidrats, glúcids, sucres, són aquells que cal controlar millor.Aliments que contenen hidrats de carboni:
    • EL SUCRE I ALIMENTS ENSUCRATS: S’han d’excloure de l’alimentació habitual pel seu alt contingut en hidrats de carboni i per la seva forma ràpida de passar a la sang.
    • ELS FARINACIS/LES FRUITES/ELS LÀCTICS: Aporten un alt contingut en hidrats de carboni. La quantitat a consumiren la dieta ha de ser controlada.
    • LES VERDURES-AMANIDES: Poden consumir-se de forma lliure, pel seu baix contingut en hidrats de carboni i per ser rics en fibres.
  • Tractament amb Insulina o Antidiabètics orals (pastilles) El tractament d’elecció per la diabetis dependrà de les reserves d’insulina que la persona té i sobretot de l’edat d’inici de la malaltia.La diabetis de l’adult (DM2) es tracta, en principi, amb règim i exercici físic. Si amb aquestes mesures no s’aconsegueix un bon control, llavors es pot començar el tractament amb antidiabètics orals o amb insulina.Es coneix com antidiabètics orals els comprimits o càpsules utilitzades per fer baixar el nivell de sucre de la sang.En el diabètic jove (amb DM1) el tractament d’elecció serà la insulina. La Insulina és una hormona segregada pel pàncreas necessària per a la vida.En l’actualitat s’utilitzen anàlegs d’insulina que s’adapten molt bé a les necessitats de cada paciente.El tractament amb insulina sempre s’ha d’administrar per via subcutania per mitjà de xeringues, plomes d’insulina o perfussors continus d’insulina.
  • Exercici físic L’exercici forma part del tractament de la diabetis ja que una activitat física adequada ajuda a controlar els nivells de glucosa en sang, afavoreix la pèrdua de pes, disminueixen els riscs de malalties cardiovasculars i aporta efectes psicològics positius.Un exercici mal programat pot descontrolar la diabetis. I en el cas que hi hagi una decompensació de la diabetis (glucèmies superiors a 300 mg/dl, presència d’acetona) és totalment desaconsellat que es practiquin esports.
  • Educació diabetològica L’Educació Diabetològica forma part del tractament integral del pacient i constitueix una de les armes més eficaces per aconseguir una bona compensació i evitar complicacions.L’educació proporciona una vida activa i duradora com a conseqüència d’un bon control i et fa més independent i un eficient col·laborador del metge. No tant sols va dirigida a la persona diabètica sinó que també ha d’incloure els seus familiars i tota la gent que l’envolta.

L’autocontrol

Una persona diabètica que coneix la seva malaltia pot adonar-se, abans que ningú, dels símptomes d’alerta i evitar, d’aquesta manera, complicacions.

Si el pacient es fa responsable de la seva medicació i del seu tractament, serà una persona independent i podrà portar una vida normal, ja sigui a casa, a la feina o en situacions excepcionals com ara, per exemple, els viatges.

Les complicacions de la Diabetis

És important conèixer les possibles complicacions de la diabetis. Especialment perquè és més fàcil evitar-les que curar-les totalment un cop han aparegut.

Cal recordar que aquestes complicacions es poden evitar, o almenys atenuar, amb un bon autocontrol de la malaltia.

  • Complicacions agudes:
    • Hipoglucèmia És un descens excessiu del nivell de glucosa de la sang (inferior a 60 mg/dl).Es manifesta, amb més o menys intensitat, amb mareig, desorientació, suor freda, tremolor, debilitat intensa, fins i tot convulsions i pèrdua de consciència.Un cop detectada la hipoglucèmia cal actuar de la següent manera:Si es possible, realitzar un control de glucèmia capil·lar per assegurar que estem davant d’una hipoglucèmia.Ingerir immediatament alguna beguda o aliment ric en hidrats de carboni d’absorció ràpida (suc, sucre…) esperar cinc minuts i repetir l’operació si encara es noten els símptomes.En cas d’hipoglucèmia severa amb pèrdua de consciència cal injectar GlucaGen® HypoKit® (és una hormona que, com la insulina es fabrica al pàncreas). La seva principal propietat és augmentar els nivell de glucèmia en la sang, utilitzant els dipòsits de glucosa que existeixen al fetge.Les causes hipoglucèmia solen ser excés d’insulina o de medicament hipoglucemiant orals, alimentació insuficient -sobretot d’hidrats de carboni-, retards en la ingesta, activitat física excessiva o be la combinació d’aquest factors.
    • Cetoacidosi És la manifestació clínica d’un excés de glucosa a la sang, amb la corresponent intensificació de la necessitat d’orinar i de beure per tal d’evitar la deshidratació.Al risc de deshidratació s’afegeix, si el tractament no és ràpid i eficaç, l’augment de cossos cetònics (que apareixen en l’orina) i la progressiva acidificació de la sang.El grau més intens d’aquesta complicació és el coma diabètic, que pot arribar a ser molt greu. La causa sol ser una deficient administració d’insulina, la presència d’una malaltia afegida (infecció, traumatisme, intervenció quirúrgica, etc.) i també una important transgressió dietètica.
  • Complicacions cròniques:
    • Tendència a l’envelliment precoç de les grans artèries, cosa que ocasiona un major risc de patir accidents vasculars cerebrals, infarts de miocardi i l’arribada defectuosa de sang a les extremitats inferiors, amb la corresponent mala cicatrització de ferides aparentment poc importants.
    • Afectació especifica dels ulls (retinopatia diabètica) amb risc de perdre visió.
    • Afectació específica del ronyó (nefropatia diabètica) amb risc de sofrir insuficiència renal crònica i acabar necessitant diàlisis o trasplantament renal.
    • Afectació específica del sistema nerviós (neuropatia diabètica) amb aparició de trastorns de la sensibilitat (especialment en cames i peus) i de la potència sexual en l’home.
    • Una diabetis mal compensada pot afectar la fertilitat en la dona.
    • Poca capacitat per lluitar contra les infeccions.
    • Diverses lesions de la pell.

En la majoria dels casos, aquestes lesions només es produeixen si el control glucèmic és deficient i durant molts anys.

Top